Pèlica àtica de figures roges




Gran vas de ceràmica àtica de figures roges, de 64 cm. d’altura, per 42 cm d’amplada màxima, procedent d’Empúries (antiga col·lecció Alfaràs). Es desconeix el context de la troballa, però possiblement havia format part de l’aixovar funerari d’una tomba grega d’Empòrion. La seva forma és la d’una pèlica (pelivííkh), que servia per a contenir líquids i, especialment, el vi. Es conserva de manera molt fragmentària i incompleta, tot i que va ser possible reconstruir-la i, recentment, ha estat objecte d’una nova restauració. 

Malgrat l’estat parcial de conservació i el deteriorament de la seva decoració, aquesta peça destaca sobretot per la iconografia representada. L’escena de la cara principal (A) se ha interpretat com la celebració del triomf d’un cor en un concurs de ditirambes o composicions líriques, com el que tenia lloc en el festival atenenc de les Targèlies. Altres opinions, però, prefereixen veure una representació al·legòrica, més genèrica, de la victòria coral dedicada a Dionís. La imatge està centrada per un gran trípode sobre una columna d’acants, entre figures femenines alades, dues de les quals s’identifiquen amb Higea (salut) i Niké (victòria), per inscripcions fetes amb pintura blanca, avui molt perdudes. A cada banda,  presidien les figures de Dionís, amb el tirs, i Apol·lo, amb la cítara, com a déus protectors del teatre i la música.  Completaven la decoració diverses figures de sàtirs i mènades, aquestes sostenint de vegades una màscara teatral i identificades amb inscripcions com a al·legories de Paidia (joc), Galene (calma), Talia (festa) o Comodia (comèdia).

En contrast, la cara posterior (B) mostra el resultat ben divers d’una altra celebració mitològica, les noces de Pirítous i Hipodamia, que provocaren la lluita de centaures i làpites.  Els fragments conservats mostren part de personatges i detalls d’aquest combat. A més de la figura de Piritous, tres dels centaures s’identificaven també amb inscripcions pintades (Licurgos, Xanthos, Foitos). La presència de vasos caiguts -un crater  i una gerra-  permet situar la lluita en mateix lloc del banquet.

 Bibliografia

FRICKENHAUS, A., Griechische Vasen aus Emporion, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans II 1908, 228-237, fig. 54-57, làm. I i III.

TRIAS, G. 1967, Cerámicas griegas de la Península Ibérica, València, 1967, 182-185, núm. 589, làm. C-CIII.

MIRÓ, M., La ceràmica àtica de figures roges de la ciutat grega d’Empòrion, Monografies Emporitanes 14, Barcelona, 2006, 647-648, núm. cat. 3167, làm. 230-238.

FRONING, H., Dithyrambos und Vasenmalerei in Athens, Würzburg, 1971, 10-11.CSAPO, E., The Context of Choregic Dedication, a O. Taplin, R. Wyles, eds. The Pronomos Vase and its Context, Oxford,  2010, 115-118.

HEINEMANN, A., Performance and the Drinking Vessel: Looking for an Imagery of Dithyramb in the Time of the New Music, a B. Kowalzig, P. Wilson (eds.), Dithyramb  in context, Oxford, 2013, 305.

  • Cronologia: inicis del segle IV aC
  • Període: Cultura grega
  • Material: ceràmica
  • Procedència: Neàpolis d’Empúries
  • Ubicació actual: Museu d'Empúries, vitrina 7