Antefixa tallada en pedra calcària sedimentària del Llenguadoc, coneguda com Pierre du Midi. Forma part d’un conjunt de peces similars que van ser trobades durant les excavacions a la zona dels santuaris, en el sector meridional de la ciutat grega d’Emporion. Es van recuperar juntament amb els fragments d’un acroteri i d’altres elements de la teulada de pedra d’un temple situat en aquell sector.
Les antefixes són elements que es col·locaven en les cornises dels edificis, coincidint amb l'extrem del teulat i amb una funció decorativa. Aquesta peça té la cara frontal tallada en forma d’ogiva, on s’hi representa una flor de lotus de set fulles, a la part posterior de la qual s’inicia una tija vegetal que serveix de llaç per unir els diversos elements. Formaria part d’un esquema decoratiu (anthémion) que usualment combinava palmetes i flors de lotus.
En el lateral dret hi figura un numeral inscrit que conserva restes de pigment vermell. Es composa de dues lletres, omega – iota, amb un valor de 810. La seva funció era la d’identificar cadascuna de les peces i indicar la seva posició exacta a la teulada.
