PERMANENT

Empúries tardoromana

A partir del segle I dC., les modificacions en els circuits comercials i l’emergència i la consolidació d’altres nuclis urbans com Tarraco provoquen la pèrdua de la importància dʼEmpúries. Així s’inicia l’abandonament de la ciutat romana i de la Neàpolis que culminarà a la segona meitat del s. III dC.

A partir d’aquest moment, es consolida com a únic nucli habitat la Palaiàpolis, actualment Sant Martí. Aleshores, successivament fortificat, va passar a convertir-se en important seu episcopal de l’època paleocristiana i, posteriorment, en capital del comtat carolingi dʼEmpúries. Testimonis dʼaquesta etapa els tenim en una capella de cementiri del s. IV, a la Neàpolis, envoltada per una extensa necròpolis tardoromana i visigòtica, de la qual procedeixen nombrosos sarcòfags, alguns amb relleus figurats. De l’època alt-medieval coneixem els cementiris de les rodalies de la ciutat (esglésies de Santa Margarida, Santa Magdalena i Sant Vicenç) i el de Sant Martí dʼEmpúries.

Al segle XVII, damunt les ruïnes de la ciutat grega, s’edificà un convent de monjos servites que funcionà fins el 1835. A partir de 1908, amb l’inici de les excavacions arqueològiques, es va
començar a reconstruir i avui és ocupat per les dependències del Museu Monogràfic.

En aquest àmbit podem observar una lauda funerària de mosaic, del s. V dC que fou trobada l’any 2003 a l’interior de l’església de Santa Margarida. També altres peces d’època medieval com el peu d’un altar trobat a St. Martí dʼEmpúries, una àmfora que demostra que l’activitat portuària es continuava realitzant des de St. Martí, fragments de plats i diverses llànties.


Twitter
Facebook