PERMANENT

Empúries romana

L’any 218 aC l’exèrcit romà desembarcà al port dʼEmpòrion, ciutat grega aliada de Roma en el marc de la Segona Guerra Púnica. Un cop finalitzada la guerra, els romans van iniciar el control i  explotació del territori immediat començant així el procés de conquesta de la Península Ibèrica. L’oposició de les poblacions ibèriques davant del nou poder motivarà la instal·lació, el 195 aC, d’un campament militar romà, a la part alta del turó emporità, amb l’objectiu de controlar i pacificar el territori. Cap a lʼany 100 aC s’inicia la construcció de la ciutat romana dʼEmpúries, després de la seva fundació es fa efectiva la integració dels dos nuclis, el romà i el grec, en un sol municipi.

La ciutat romana té amb una  planta ortogonal, amb illes de cases separades per petits carrers anomenats kardines (nord-sud) i decumani (est-oest). Està envoltada per una muralla, amb diferents accessos que marquen els principals eixos viaris. Al centre hi ha una gran plaça oberta, el fòrum, on es troben la majoria dels edificis públics, així com l’àrea de culte. A la fi del segle I, fora dels límits defensius, es van construir edificis públics per a l’esbarjo dels ciutadans, l’amfiteatre i la palestra. Pel que fa a l’arquitectura domèstica les grans cases romanes emporitanes s’articulen al voltant d’un espai central (atri), parcialment descobert, que permet la il·luminació de les habitacions i la captació de l’aigua de pluja. Al voltant de l’atri hi havia les habitacions i sales. Sovint tenen àrees enjardinades envoltades de pòrtics (peristils) i també banys privats. Les estances més luxoses es pavimentaven amb mosaics. Aquest model convivia amb habitatges més modestos amb una superfície més petita i una disposició més simple, normalment amb habitacions també en un pis superior.

Durant l’etapa romana, el comerç continuà essent la principal activitat econòmica, però l’arqueologia ha detectat també, moltes altres activitats artesanals i agrícoles.

Pel que fa als ritus, les necròpolis romanes es troben fora del recinte emmurallat, en les elevacions més immediates o a prop dels camins d’accés a la ciutat. El ritus funerari més utilitzat és la incineració, però també s’utilitza la inhumació, en la que el cos del difunt es dipositava sobre lloses o teules i es formava una caixa rectangular. Les àmfores comercials es reutilitzaven també com a sarcòfags per a enterraments infantils.

En aquests àmbits es mostren objectes relacionats amb l’arribada dels romans a Empòrion i amb la fundació de la ciutat romana, així com  objectes vinculats a les activitats econòmiques, les creences, rituals funeraris, i a l’arquitectura, tant pública com privada, de la ciutat durant el període romà. Entre aquest objectes destaquen tres emblemes de mosaic molt coneguts, especialment el Sacrifici dʼIfigènia, que és una de les peces més interessants del Museu.


Twitter
Facebook